dimecres, 26 de setembre de 2007

L'Adela dels núvols

Ja sé que és un llibre per a nens petits, de fet és de la col.lecció blanca del Vaixell de Vapor, que vol dir que és per nens i nenes mooooolt petits, però és un llibre que m'encanta.
Parla d'una nena que és "un tros de somni amb cues" i li ha arribat l'hora de néixer, i el senyor que cuida els nens abans de que neixin, li ensenya els difrents pares amb els que podria anar a viure.

A mi m'agrada perquè tota la història és molt tendre, com parla de les diferents famílies, dels llocs on viuen , de com són i sobretot és bonic perquè parla dels naixements des del punt de vista dels petits, i m'encanta com ho relata. És una història nova i original, si més no m'ho va semblar quan el vaig llegir.

Es llegeix molt ràpid i, quan l'acabes, et queda una extranya sensació de serenitat i alegria que m'agradaria compartir amb vosaltres.

diumenge, 23 de setembre de 2007

Economia Freaky


Aquest llibre parla bàsicament de curiositats, de com a partir de les estadístiques es poden fer relacions impossibles: per exemple, que tenen a veure els lluitadors de sumo i els mestres?
Quina relació hi ha entre la davallada de la delinqüència als E.E.U.U. als anys 90 i la legalització de l'avortament de finals dels '70?
L'autor es veu que és una espècia d'economista-sociòleg molt famós al seu país i fa estudis per crear relacions causa-efecte a partir de les dades estadístiques.

És un llibre molt interessant, sobretot perquè reflexiona sobre la societat i la manera que tenim d'entendre-la, i de com les dades pareln per si soles, més enllà dels fets i de com els interpretem.

Us el recomano, fa passar una bona estona i realment hi ha coses curioses de veritat!

dilluns, 17 de setembre de 2007

Les Petites Memòries, José Saramago

A mi és que m'agraden, les memòries. Vull dir, això d'agafar el plec de fotos antigues relligades amb un cordill i anar-les desembolicant, i treient la pols. Jo sóc de les que guardo caixes de records de mil coses i de tant en tant, les obro, esternudo de la pols i em poso melancòlica.

Doncs les petites memòries són els records d'infància d'en Saramago. Imagineu-vos aquella caixa que teniu (si la teniu, clar, si sou d'aquestes de guardar coses), plena del que vau ser, del que vau viure, però imagineu-vos que sou en Saramago, de família humil, al Portugal dels anys 20 i 30.

Les petites memòries, a més, són això, petites. Vull dir: un llibre curt, àgil, no massa estructurat, però d'allò més fluïd, graciós, hàbil, sincer, ple de racons i de nostàlgia. Crec que hi ha poques coses més tendres que un avi parlant d'un nen, sobretot si aquest nen és ell. No diré que és un llibre imprescindible, més aviat penso que passa sense pena ni glòria, però sí que us diré que si el llegiu en gaudireu, em penso. Quan arribi l'hivern, aquest és dels que us hi veig llegint-lo al balancí, amb una manta sobre les cames i un somriure a la boca.

dimecres, 12 de setembre de 2007

Extremly Loud & Incredibly Close


Aquest llibre reflexiona sobre els atemptats de l'onze de Setembre a Nova York des delpunt de vista d’un nen de 9 anys.
L'Oskar va perdre el pare el dia 11 de Setembre del 2001, i la seva vida es veu estruncada per aquest fet, fins al punt que un dia, quan troba una capseta per casa amb un cognom, decideix anar a buscar quina relació té aquest cognom amb el seu pare. Com que és un cognom molt comú decideix agafar la guia de NY i anar, des del primer fins a l'últim, a visitar-los tots, i a preguntar-los si coneixien el seu pare.

És un llibre molt xulo, veus l'aprenentatge del nen a mida que va coneixent a gent, la relació que té amb la seva família després de la mort del pare, com relaciona el que li ha passat a ell amb la història familiar. A mi em va anganxar, tot i que al principi costa, la història et capitva, se t'enduu i et fa viure l'aventura tan fantàstica de l'Oskar, un nen excepcional i alhora de lo més normal del món.

És un llibre que us recomano, aquest me'l vaig llegir a Berlín després de Brooklyn Follies del Paul Auster, i em va agradar tan o més.( el del Auster ja el comentaré un altre dia:P)

dimecres, 5 de setembre de 2007

El cap perdut de Damasceno Monteiro, Antonio Tabucchi


Passable novel·la negra, que comença amb un cos trobat decapitat en un parc a Porto. El protagonista és un jove periodista, frustrat escriptor que malvèn en seu talent escrivint cròniques sensacionalistes en un diari de successos de Lisboa.

La idea és semblant a la del musical Chicago, és a dir, la influència de la premsa i l'opinió pública en un judici. L'advocat és un personatge entranyable que us agradaria que fos qualsevol cosa menys el vostre advocat, però que destil·la al llarg de tota la novel·la idees sobre la filosofia del dret que són molt interessants. Elena, pot ser que gaudeixis d'aquests detalls. Els assassins, policies corruptes, i de rerefons, la denúncia de les tortures a les comissaries de Portugal, i de les tortures en general. El millor personatge, totalment secundari, és el gitano que troba el cos, al primer capítol. Penso que el primer és el millor capítol de tot el llibre.

He dit passable perquè si és cert que és molt interessant, i que presenta idees al voltant de les quals la història guanya consistència, no m'ha acabat de captivar, el personatge del periodista no me'l crec, i està molt lluny d'haver-me atrapat en la història. Suggereixo la idea que pot ser que la traducció que tinc no sigui per tirar coets, algú l'ha llegit en castellà (o portuguès, clar)?

dilluns, 3 de setembre de 2007

Los crímenes de Oxford


Abans de tot he de dir que a mi les novel.les policíaques m'apassionen, m'agraden totes, de tots els autors, de totes les èpoques.
En aquest llibre hi ha de tot,hi ha un assasinat,hi ha misteris per resoldre ,hi ha "romances", i sobretot, hi ha moltes matemàtiques. L'autor relaciona els crims i diu que es poden resoldre amb conceptes matemàtics, de fet el protagonista és un matemàtic que ha anat a estudiar a Oxford i es troba amb tot el marrón allà.
El llibre és molt interessant, sobretot pel fet que apropa diferents teories matemàtiques als poc entesos com jo, i demostra que es podrien aplicar a la vida real.

És un llibre força curt, que passa la mar de bé, i que et deixa un bon regust de boca, us el recomano!

dissabte, 1 de setembre de 2007

La voz dormida - Dulce Chacón

L’altre dia, mentre sopàvem, l’Aina va comentar que s’havia llegit “ La voz dormida” de la Dulce Chacón.
Em va fer recordar el llibre , llibre que feia temps que jo anava recomanant a tothom qui em demanava consell literari, que ha passat ja per varies mans de coneguts..i que no em vaig poder estar de que tornés a caure per unes horetes a les meves mans.
La novel·la se situa a la guerra civil espanyola, i és narrada des de les vivències de diferents dones empresonades, en una presó de Madrid amb capacitat per a 400 persones, i on s’hi trobaven més de 4000 dones.
Novel·la realista, detallista, dura, on es van pintant diferents històries de dones republicanes que s’entrellacen entre elles amb molta subtilesa. Malgrat les primeres linees del llibre ja mostren el dramàtic final, cada pàgina, cada paraula segueix mantenin-te atent i amb ganes de seguir llegint.
Novel·la dedicada a totes, i tots aquells que van lluitar per uns ideals, als que van viure la repressió d’uns anys difícils, a les mares, fills , a les dones.
Us el recomano.
Fa un temps vaig veuré que tenien intencions de passar-lo al cinema, però em sembla que després de la mort sobtada de l’autora, tot va quedar en un projecte.