Amics absoluts, John LeCarré

Després de les "Memorias de Adriano" vaig reprendre les aventures de'n Potter en el seu quart any a Hogwarts. Com que ja hi havia un entrada escrita no és fins ara, amb l'"Amics absoluts" de John Le Carré, que torno a aparèixer A la vora del foc.

I sí, us parlaré d'espies, però també de la globalització, dels moviments alternatius, de la Guerra Freda, de Berlín i sobretot de'n Ted Mundy, el protagonista de la novel·la. Un esprimatxat anglès nascut al Pakistan el dia que va deixar de formar part de la Índia. La història comença a Munic, poc després de l'inici de la segona guerra a l'Irak, i ens mostra a un Teddy de 60 anys aposentat en el que sembla una vida fàcil, còmode i sobretot, feliç. Fins que un bon dia reapareix en la seva vida en Sasha per oferir-li un futur millor. I aquí l'escriptor ens porta endarrere en el temps per explicar-nos la vida de'n Teddy. La seva infància feliç al Pakistan, els anys difícils a l'escola anglesa, la mort del pare, els primers encontres sexuals i com aquests el porten pel camí de la revolució, dels anarquistes i dels lluitadors del capitalisme. Acaba petant al Berlín dividit de la post-guerra i és allà on coneix en Sasha, lliure pensador i revolucionari que fa discursos i mobilitza els estudiants. Ens explica com es forja l'amistat entre en Sasha i en Ted i com al cap dels anys, després que en Ted fos expulsat de Berlin, es retroben a l'Alemanya de l'Est. I aquí comença la segona part de la història, en la que ens explica com en Ted es converteix en un agent doble de l'Stasi i dels Serveis Secrets de Sa Majestat, servei que acaba amb la caiguda del Mur de Berlín. Ara que ja coneixem la història dels dos amics, l'autor ens torna al present per mostrar-nos el nou ideal de'n Sasha i pel qual vol reclutar el seu vell i fidel amic. Però el món del s. XXI ha canviat molt, hi ha poders supranacionals, terroristes sense ideals ni principis. És un món en el que espies de l'antiga escola ja no hi tenen cabuda. I el clímax final, que no us explico, ens ho deixa ben clar.

Es fa estrany tornar a llegir paraules com Stasi, Teló d'Acer, Guerra Freda, paraules que semblen oblidades però que ens convé no esborrar, no sigui que també esborrem les tragèdies que va causar. En aquest llibre, a més, s'hi pot trobar el que per mi és una forta crítica a tots els moviments alternatius o antiglobalització, no pel missatge que volen difondre, sinó per les causes reals de la seva existència i per la buidor que moltes vegades s'amaga darrere els discursos antisistema. Malgrat tot, la crítica a la classe dirigent actual és clara i contundent. I si m'agraden els llibres de John LeCarré, i haig de confessar que és un dels meus escriptors preferits, no és perquè m'expliqui històries d'espies, sinó perquè el que fa és explicar-me la història d'una persona, l'espia. I són uns personatges terriblement complexes, plens de matisos, de contradiccions, dèbils, solitaris, humans. I el cas de'n Ted n'és un bon exemple. Un personatge que gairebé no ha pogut triar mai, que s'ha anat trobant les situacions sense buscar-les, que ha esdevingut un dels millors espies del país sense voler-ho. I quan vol agafar les regnes de la seva pròpia vida ja és massa tard.

No és un llibre fàcil. Cap llibre de LeCarré acostuma a ser fàcil. Però si us agraden les històries de persones, si us interessa la psicologia d'uns personatges enfrontats a les situacions més imprevisibles, llegiu en LeCarré. Si ja el coneixeu i no heu llegit l'Amics Absoluts, comenceu-lo, no us decebrà. Si no heu llegit mai res seu, comenceu per un altre llibre, potser "El jardiner fidel" o "El talp" i ja em direu que us sembla.