diumenge, 29 de juny de 2008

Mundo anillo, Larry Niven

Ara ja feia ben bé quatre anys que no llegia cap novel·la de ciència-ficció. Però darrerament el Roger ens insistia a tots sobre aquest llibre i vaig decidir-me a tornar-lo a llegir. Perquè quan tenia 18 anys ja me'l vaig llegir i en guardava un bon record. Error ! No tots els llibres aguanten el pas del temps, la maduresa en podríem dir. Vaig passar l'última pàgina i la sensació que em va quedar era la d'haver estat perdent el temps llegint un llibre que no m'havia aportat res, ni tans sols entreteniment.

És la història de tres espècies alienígenes diferents (un humà, un titerot i un kzin) que es reuneixen per anar a explorar una meravella tecnològica que els titerots han trobat en el seu camí cap els núvols de Magallanes. Aquesta meravella no és altra cosa que una estrella envoltada per una construcció anul·lar de mides astronòmiques i que sembla abandonada. I l'autor el que fa és explicar-nos la subsegüent exploració que fan els tres herois d'aquest sorprenent món.

I què dir del desenvolupament de la història o dels personatges? Ells són absolutament plans, sense cap mena de profunditat psicològica, titelles a les mans de l'escriptor. I la història no presenta cap mena d'interès. Ni tans sols hi ha cap intent de donar explicacions científiques serioses de qualsevol cosa que passi en el món anell. És una aventureta plena dels ingredients per construir un best-seller: capítols curts, conflictes entre els herois, sorpreses a cada cantonada, sexe totalment gratuït....

Sincerament, no us el llegiu. Si voleu llegir ciència-ficció de la bona llegiu a Asimov, Bear, Herbert o Clarke. Precisament d'aquest últim hi ha un llibre excel·lent amb el que no podia deixar de comparar Mundo anillo: "Rendezvous with Rama". També tracta sobre l'exploració d'una construcció alienígena però ben escrita. Només dir-vos que aquest llibre me l'he llegit tres cops, dos d'adolescent i una farà quatre anys, i els tres cops m'ha resultat extraordinari, sempre descobrint coses noves i matissos diferents. Tot allò que li falta a Mundo anillo.

3 comentaris:

eva ha dit...

Mundo Palillo!

Em penso que passo. Un dia ja et demanaré Cita con Rama.

Jesús M. Tibau ha dit...

Tens raó, de vegades un asegona relectura et fa malbé el record que tenius d'un llibre, o també d'una pel.lícula, ja que nosaltres hem canviat amb el temps.

Svanoshkya ha dit...

A veure Pere si ens haurem d'enfadar:

No has de menysprear la idea original de pensar en un món en forma d'anell! I l'escriptor jo crec que tracta de forma adequada, tenint en compte que és ciència-ficció, el tema. A mi em van agradar les preguntes que plantejava sobre "el perquè" s'havia construït aquell anell, el com funcionava i el què havia passat.

Per altra banda, no et va semblar original el tractament de la sort en el personatge de Teela?

Potser el veus desfassat? Pot ser, però això també li ha passat malauradament a Isaac Asimov i molt més. Els personatges? No recordo pas que els de "Cita con Rama" estiguessin molt treballats... precisament em sembla recordar que aquest llibre es centrava encara més en la trama. Iep! Que a mi aquest llibre també em va encantar, eh? No el considero pas ni millor ni pitjor que Mundo anillo.

En fi, crec que et vaig predisposar contra aquest llibre, però jo segueixo pensant que és un clàssic de la ciència ficció!