dimarts, 18 d’agost de 2009

Les veus del Pamano, Jaume Cabré

Aquest és un d'aquells llibres que m'arriben a les mans perqué algú altre se l'ha llegit i no només me'l recomana sinó que a més me'l deixa. I jo el vaig tenir a la prestatgeria on guardo els llibres d'altri durant força temps fins que em vaig decidir a endinsar-me en les seves pàgines.

Suposo que vaig trigar a començar-lo perqué l'imaginava un llibre difícil de llegir, dens, amb una història complicada. Així doncs la meva sorpresa va ser gran quan em vaig trobar tot el contrari: un llibre molt fàcil de llegir, d'aquells que enganxen i amb una història ben senzilla, de fet pròpia d'un bon culebrón de televisió. En ell trobem dues històries explicades en paral·lel: la del mestre d'escola Oriol Fontelles durant la guerra civil espanyola en un petit poble del Pallars i la de la mestra Tina Font en el mateix poble en l'actualitat. No descriuré en més detall la història per no espatllar res a qui se'l vulgui llegir, només que en el fons es tracta d'un exercici de memòria històrica de la Tina quan descobreix els diaris personals amagats de l'Oriol.

I perquè deia lo del culebrón? Doncs bàsicament perqué tots els personatges del llibre (excepte la Tina) són absolutament plans i es mouen per interessos ben bàsics i gens amagats i les diverses histories secundàries només estan per decorar la trama principal i són innecesàries per entendre millor els protagonistes de la novel·la. Això sí, fan que t'enganxis en la lectura i vulguis continuar llegint. I no entengueu aquest comentari com una crítica negativa, no trobo malament que hi hagi llibres així i de fet he gaudit força amb la seva lectura.

I el que m'agradaria destacar més és el tema de fons que crec que hi ha en el llibre: la recuperació de la memòria històrica. Cal mirar al passat recent i veure el paper que cada un de nosaltres va exercir en un moment històric determinat encara que això pugui reobrir ferides? Fins a quin punt és important conèixer de veritat el nostre passat? No el global, d'un pais o un continent, sinó el local, el dels petits pobles en valls perdudes o el de petits barris en grans ciutats. Podem entendre el present sense conèixer el passat? O podem aspirar a un futur millor sinó tenim en compte els errors passats? Crec que les respostes a aquestes preguntes són prou evidents, però avui dia hi ha gent que sembla que les hagi deixat oblidades ves a saber on.

3 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

certament un llibre molt i molt recomanat a la catosfera. i que tinc a la llista de pendents

Anònim ha dit...

Hola,
sincerament em va agradar molt el llibre, però tens raó amb això de la història principal i sècundària.
En Jaume Cabré ha fet molts guions televisius, i aquí s´acaba notant, fet exprés o no.
Un bon llibre que ens fa memòria.
Imma

eva ha dit...

M'alegro que t'hagi agradat. No sabia que l'havies estat aparcant perquè et donava la sensació que seria lectura densa... si ho hagués sabut t'hauria tranquilitzat ;)