diumenge, 18 d’octubre del 2009

Watchmen, Alan Moore & Dave Gibbons

Tenia els meus dubtes sobre si fer o no fer la ressenya de Watchmen. És un llibre? Tot i que l'etiquetin com a "comic-book" no deixa de ser un còmic, destinat a adults però un còmic al cap i a la fi. Finalment, el que m'ha decidit a incloure'l en el blog és el fet que el 1988 va rebre un premi Hugo. Tot i que el va rebre en la categoria de "other forms", el premi Hugo és un dels més prestigiosos de la ciència-ficció, així que perquè no fer-ne la ressenya? (Apunt: no tinc ni idea si cap altre còmic ha rebut mai un premi literari d'aquest prestigi, algú ho sap?).

I avui en dia, després de la recent adaptació cinematogràfica que han fet, gariebé tothom sap que que el còmic tracta sobre la vida d'uns superherois ja retirats i de com afronten els recents assassinats que estan acabant amb la vida d'alguns dels seus companys. I no hem d'entendre el concepte superheroi com a persona amb poders especials, ja que els protagonistes d'aquest còmic són éssers humans normals (excepte el Dr. Manhattan) que es posen una disfresa per acabar amb la delincuència al carrer i al mateix temps, en alguns casos aprofitant fortunes personals per desenvolupar "gadgets" tecnològics que els ajudin en aquest fi. Una de les gràcies del còmic és aquest fet, la normalitat dels protagonistes i l'altra és la situació mundial en la que es desenvolupa la història: en un món on els Estats Units van guanyar la guerra del Vietnam, Nixon és reelegit per tercera vegada president del pais i l'holocaust nuclear de la tercera guerra mundial amb Rússia està a punt de començar.

I això és tot. Segurament molta gent s'enfadarà ja que aquest és un còmic de culte i amb moltíssims fans, però he trobat que és bastant avorridot i mancat d'interès. Realment els personatges no tenen la profunditat psicològica que els hi pretenen donar i hi ha una sèrie d'històries paral·leles, que tot i cobrar sentit al final, semblen una mica gratuïtes. I al final descobreixes que l'argument de fons del llibre és el mateix que en tantes altres novel·les i pel·lícules de ciència-ficció: estaria algú disposat a sacrificar una o moltes vides per tal de salvar-ne milers i milers?

Realment en el llibre hi ha molts detalls que el fan interessant a ulls d'un adult però pel meu gust són insuficients per aguantar el pes de llibre. Potser seria necessària una segona lectura més reposada per degustar-lo millor però sincerament crec que d'aquest còmic se n'ha fet un gra massa.

3 comentaris:

e. ha dit...

Doncs vaig veure la peli fa poc, i la veritat és que em va agradar força. Si bé és cert el que dius, la majoria dels personatges tenen una profunditat "relativa". Potser és perquè aquests superherois tenen problemes molt mundans, i a vegades aquesta doble vessant els fa semblar més aviat simples.
El Dr. Manhattan i Roshak però, són els perfils més interessants (potser per què són els més difícils d'explicar?).

Per cert, la BSO de la peli, boníssima.

eva ha dit...

Ui! Doncs a mi la peli no em va agradar gens!!!

Vaya.

Sobre el còmic... no tinc comentaris. Els dibus molen?

Fernando Díaz | elsituacionista ha dit...

Uy, la peli me pareció tan mala que me quitó las ganas de meterme con el cómic. Después de tu crítica, ahora tengo menos.

Hay un cómic que, según creo, fue el primero en merecer un premio literario. En concreto el Pulitzer. Se trata de Maus, de Art Spiegelman. A mí me gustó bastante. No sé a los demás.