Ébano, Ryszard Kapuscinski

L'Eva ja va fer la ressenya d'Ébano i crec que poca cosa més es pot dir sobre el llibre. Potser ara és un bon moment per tornar a parlar de la figura de Kapuscinsky, tot just quan està a punt de sortir publicada una biografia, si més no, polèmica. En ella s'acusa al periodista polonés d'estar a les ordres del servei secret soviètic i d'inventar-se algunes de les situacions que descriu en les seves novel·les. Però importa tot això si a través de les seves pàgines és capaç de descriure la terrible situació d'Àfrica dels darrers cinquanta anys i el que és més important, apropar-nos a la manera de viure i pensar de part de la diversa gent que pobla el continent? Jo crec que no importa.

Pel que fa al llibre en sí trobo que li falta una mica d'unitat. Hi ha molts capítols relativament curts on l'autor ens explica alguna de les seves vivències a Àfrica, però no hi ha gaire continuitat entre els uns i els altres. En un capítol el tenim en un autocar camí de Ghana i en el següent està a Tanganika intentant arribar a Zanzíbar. No és que sigui massa greu, simplement fa que no pensi en ell com un llibre sinó més aviat com un recull d'articles periodístics. En qualsevol cas, això facilita la seva lectura d'una manera discontinua, cosa que a vegades pot resultar útil. I al mateix temps (és una cosa que estic pensant ara sobre la marxa) potser és la manera que té l'autor de descriure la diversitat de l'Àfrica, aquesta Àfrica que en realitat no existeix excepte pel nom geogràfic, una manera de resaltar el paper de les persones i les seves maneres de viure i no dels llocs, dels païssos creats artificialment.

M'ha agradat molt llegir aquest llibre, he après moltes coses i també he vist descrites en paper situacions que em van xocar o estranyar quan fa un any vaig visitar un pais de l'Àfrica de l'oest. Segurament la lectura d'Ébano hauria estat molt diferent si l'hagués començat abans d'aquest viatge, probablement no hauria copsat realment moltes de les coses que diu Kapuscinky. Al mateix temps, si l'hagués llegit abans potser hagués pogut entendre millor la realitat que vaig viure. Crec que és un llibre que es pot (s'ha de) llegir abans, durant i després d'un viatge a Àfrica. De qualsevol de les tres maneres un en surt enriquit.

I per acabar m'agradaria simplement comentar que llegint en el llibre la història de Liberia em vaig adonar d'una cosa òbvia però que crec que molta gent amb responsabilitats oblida: l'educació és l'eina fonamental i bàsica per construir una persona, una societat, un pais. Sense educació no hi ha futur possible. Enlloc.