dimecres, 29 d’agost de 2007

The Best of Roald Dahl

Segurament Dahl és un nom que us recorda llibres infantils. Charlie i la Fabrica de Xocolata, Matilda, Les Bruixes, El Nen, etceteríssima. Universos obscurs de nens atemorits, adults cruels, escenaris impossibles, records agres i alguns somriures.

Multipliqueu això per l'edat que teniu ara i condenseu-ho per adaptar-ho al format conte i tindreu una idea del que llegireu en aquest recull de contes.

Enverinaments, venjança, odi guardat tota una vida, seduccions amb càstics terribles, crueltat i egoisme, situacions macabres... Dahl explora allò més fosc i més dolent i més menyspreable dels seus personatges. Com si fos el més natural del món, com si les accions fatídiques que descriu en els seus contes fossin la única sortida raonable que els quedava als seus pobres personatges.

L'estil és deliciós, i els contes, tot i que previsibles en certa manera (ja us ho dic ara, sempre passa el pitjor que pot passar), sorprenen per COM passen les coses, no tant pel que passa en sí. I sobretot sorprèn com et pot arribar a fer somriure amb situacions horribles! Crec que aquest és el detall que més m'ha agradat: que la narració et porta a compartir, comprendre, i somriure davant de fets terribles, fins i tot a desitjar-los a mig conte. Descobriu com de dolentes sou!

5 comentaris:

e. ha dit...

melopidooooooooooooooo!... que jo sóc molt maliciosa jeje

eva ha dit...

ja ho sabem, ja... ;)

el_situacionista ha dit...

En la mano tengo el libro de relatos que me comentaste. Sólo me falta sacarlo de la bandeja de entrada para pasar a la de lecturas próximas.

Mucho trabajo y poca diverión hacen de el_situacionista un aburrido.
Mucho trabajo y poca diverión hacen de el_situacionista un aburrido.
Mucho trabajo y poca diverión hacen de el_situacionista un aburrido.
Mucho trabajo y poca diverión hacen de el_situacionista un aburrido.
Mucho trabajo y poca diverión hacen de el_situacionista un aburrido.
Mucho trabajo y poca diverión hacen de el_situacionista un aburrido.
Mucho trabajo y poca diverión hacen de el_situacionista un aburrido.
Mucho trabajo y poca diverión hacen de el_situacionista un aburrido.

eva ha dit...

A mi no me pareces para nada un situacionista aburrido.

Pere ha dit...

Amb pesar he passat la última página d'aquest llibre. Del mateix m'agradaria destacar dues coses. Una és lo ben escrit que està, és increïble com amb quatre paraules et crea tot un personatge ben complex i com enseguida et fica ben endins de la història. L'altra cosa que volia destacar és el rol dels personatges femenins. Totes les dones d'aquest llibre són fortes, valentes i que trenquen amb els convencionalismes de l'època. I això, amb relats que daten dels anys 40 i 50, crec que és molt remarcable.

A part d'això, volia posar un exemple (sense dir-lo) d'allò que l'Eva diu "...com et pot arribar a fer somriure amb situacions horribles!". Llegiu la última frase del conte "Dip in the pool": per mi és un final absolutament deliciós i que em va posar un somriure d'orella a orella.

I per acabar també volia comentar una cosa que no m'ha acabat d'agradar. I és que com molt bé diu l'Eva, a mitja història, ja et tems com acabarà, i aleshores jo no puc evitar començar a posar-me nerviós veient com el personatge s'encamina cap al terrible final. Em moro de ganes de ficar-me dins del llibre i dir-li al personatge que:" NO !! no facis això !! no diguis això ! que no veus que acabaràs malamaent !!" Em posa molt i molt nerviós, i de fet és una nova mostra de lo molt ben escrit que està aquest llibre.

Espero que el disfruteu tant com jo !