Fa poc vaig llegir "Un dia més de vida", del mateix autor, i em va glaçar la sang. Aquell relata la "trancisió" a la independència d'Angola, al 1975. És un relat curt d'un moment molt convuls en un país molt complicat.
Aquest, és molt diferent perquè si bé també es situa en un moment convuls (la caiguda del Rei Haile Selassie d'Etiopia), és com si fos un recull de fotografies d'àlbums vells, ple de records a cada pàgina. Aquest periodista polonès va anar a Etiopia en plena guerra civil i va entrevistar a tot de persones que s'havien relacionat d'una o altra manera amb el Rei de Reis, amb les trifulques de palau, amb el govern del país durant els més de 50 anys de regnat de Selassie.
I hi trobareu el retrat d'un personatge increïble. A través d'entrevistes des del porta-coixins fins a personatges importants de la cort, expliquen com era aquest personatge ultra polièdric. Dèspota, intel·ligent, estratega, administra riquesa i justícia, poder i informació, com si es tractés d'un déu grec, capritxós i totpoderós.
Quan, entorn els anys 60, el paradigma del desenvolupament s'estén per tot l'Àfrica, arriba també al país. El Rei es dedica a portar el desenvolupament al país, a costa de la misèria del seu poble. L'Imperi avança, però el poble no. Apareixen veus crítiques i fins i tot un intent de cop d'estat, però la pròpia pols aixecada pels crítics els ofega, tan immensa és la figura del rei.
I la tercera part, el declivi del poder, una figura decadent, gairebé impotent, incapaç de controlar tot el seu poder, però sempre aferrat a la seva dignitat.
La descripció del rei i el seu poder és tan "medieval" que us sorprendreu quan un personatge va a escoltar la ràdio, o el rei viatja amb avió al Brasil, o truca per telèfon.
És un llibre per rellegir, estrany i amarg, ple d'idees i pensaments que m'han costat d'assimilar. Em penso que no és de les històries que us explicaria a la vora del foc, però sí que és de les que buscaria la manera d'explicar-vos, costés el que costés. Per a això era el blog, no?
.jpeg)
Fa 17 hores
2 comentaris:
"El Emperador"... La verdad es que cuanto más te acercas a su figura más entiendes de cómo Occidente entendió África en su momento y cómo aún perduran ciertas imágenes colectivas.
Se disfruta el libro ¿verdad? Kapuscinski sabía escribir buenos libros incluso cuando no los escribía él, como este.
Ostres!
Actualment m'estic llegint un llibre, Ubuntu (no, per sort no és de linux), que fa referència a aquest home. En el llibre s'explica que aquest home va ser considerat el mesies negre per cert personatge carismàtic de Jamaica, que va fundar el rastafarisme (el nom autèntic d'aquest rei era "Tafari Makonnen" i ras era el seu apelatiu de príncep).
Sembla ser que aquest mesies havia d'alliberar Àfrica i havia de reunir el poble negre, això segons la religió rastafari. No sé si aquest objectiu s'assolirà, però sí sé que aquest home va permetre que es fundés una comunitat de rastafaris al mig d'Etiòpia.
Un llibre sobre la seva biografia ha de ser interessant, doncs! Caldrà llegir-lo!
Publica un comentari a l'entrada