La voz dormida - Dulce Chacón

L’altre dia, mentre sopàvem, l’Aina va comentar que s’havia llegit “ La voz dormida” de la Dulce Chacón.
Em va fer recordar el llibre , llibre que feia temps que jo anava recomanant a tothom qui em demanava consell literari, que ha passat ja per varies mans de coneguts..i que no em vaig poder estar de que tornés a caure per unes horetes a les meves mans.
La novel·la se situa a la guerra civil espanyola, i és narrada des de les vivències de diferents dones empresonades, en una presó de Madrid amb capacitat per a 400 persones, i on s’hi trobaven més de 4000 dones.
Novel·la realista, detallista, dura, on es van pintant diferents històries de dones republicanes que s’entrellacen entre elles amb molta subtilesa. Malgrat les primeres linees del llibre ja mostren el dramàtic final, cada pàgina, cada paraula segueix mantenin-te atent i amb ganes de seguir llegint.
Novel·la dedicada a totes, i tots aquells que van lluitar per uns ideals, als que van viure la repressió d’uns anys difícils, a les mares, fills , a les dones.
Us el recomano.
Fa un temps vaig veuré que tenien intencions de passar-lo al cinema, però em sembla que després de la mort sobtada de l’autora, tot va quedar en un projecte.