dijous, 13 de març del 2008

El quadern gris, Josep Pla

Us deveu pensar que no, que ja no llegeixo, i no és així. El que passa és que estic amb un llibre del que vaig devorar el començament, i després m'hi vaig ennuegar. Sort que amb paciència i molts gots d'aigua ha anat tirant avall, aviat en tindreu el comentari.

Però pel camí, m'he trobat llegint altres coses que no em vull estar de compartir amb vosaltres. Heu llegit El Quadern Gris, d'en Josep Pla? Us ho dic perquè aquesta és la vostra si encara no ho heu fet, com és el meu cas.

Per si de cas fes falta que ho expliqués, el quadern gris està escrit com un dietari, amb anotacions cada una amb la seva data. Com si fos un blog!, de manera que coincidint amb el 90è aniversari de la primera anotació del Quadern, l'associació Xarxa de Mots, amb la col·laboració de la Fundació Josep Pla, l'està publicant en forma de blog, amb les entrades coincidint amb el dia+90 anys.

En vaig llegir la notícia en un dels meus blogs de referència, i des del 8 de març ho he anat seguint. De moment només hi ha tres entrades, de manera que si voleu, encara sou a temps de posar-vos al dia. A mi, neòfita pel que fa a la lectura del mestre Pla, em té enlluernada. Especialment l'entrada del dia 11 em va deixar regust d'infància i de tendresa; a més de la fantàstica ironia de Pla que estic segura que especialment l'elena assaborirà amb passió.

I per acabar, una altra recomanació en format de blog, perquè de vegades parlar de llibres és tan fàcil, i de vegades és tan màgic, i de vegades és senzillament corprenedor, un miracle com n'ha dit algú, com el relat d'una visita a una llibreria que va fer aquest bon amic.

2 comentaris:

e. ha dit...

oh, bravo!

un mestre al meu reader, estic umuciunada :)

gràcies gràcies gràcies, eva!

Pere ha dit...

M'he llegit les primeres entrades del Quadern Gris i haig de dir que no en llegiré cap més. I no perquè no m'hagin agradat, tot el contrari. Una lectura com aquesta, evocadora, irònica, senzilla, familiar, la prefereixo llegir tocant el llibre, passant les planes amb delicadesa. I finalment, en acabar la darrera pàgina del dia tancar el llibre, deixar-lo reposar sobre les cames, tancar els ulls i perdrem en totes les emocions que m'ha despertat, sempre sentint el contacte físic del llibre entre les meves mans.