Sabeu quan acabes una cosa i tens la sensació d'haver-la parida suant un munt? És a dir, i en aquest cas, que quan toca girar la última pàgina, tancar el llibre i somriure, pensar, colpir-se o ensomniolar-se, te'n vas a dormir i punt amb un "ja està fet això", com qui ha acabat d'endreçar la roba de l'armari durant tot el dissabte a la tarda.Doncs així em sento jo.
El cert és que causa certs estralls en mi el fet de no poder llegir el llibre "del tirón" per fets externs (la vida, diguem-ne), però encara és pitjor quan volent llegir-lo més o menys del tirón, no hi ha manera tu, el carro s'encalla cada dos per tres.
Havent acabat aquest llibre penso amb certesa 3 coses:
La primera, que és la primera novel·la que he llegit (que he de dir que aquestes basades en èpoques històriques no són les meves preferides) que recrea la vida catalana de llavors. I això ho dic positivament, perquè m'ha agradat llegir-ho.
La segona, que les coses que més m'han agradat de llegir d'aquesta història catalana, llegint la nota de l'autor al final, me n'adono que no eren tan certes com es suposaven. I encara diré més, a partir de la meitat del llibre el context es centra en un ofici que a mi em tenia meravellada de conèixer, i que talment no va existir (bajón total).
I la tercera, el llibre no t'enganxa. T'enganxa perquè en un moment donat li trobes interès en l'argument, però els personatges no enganxen. Tenen una manera de "ser" pròpia d'un culebrón de la tele, que s'allunya bastant de la idea que et pot arribar a passar pel cap dels comportaments humans, ara i llavors. En moltes ocasions, a més, no correlaciones els seus actes amb les seves idees o ideals, simplement et creus els fets perquè els estàs llegint i van com van.
També he acabat pensant coses pitjor, per mirar de donar una explicació al perquè d'aquestes conclusions. El gir que dóna la història a la meitat del llibre, tant en argument com per l'absència de certs recursos "literaris" que fa servir l'autor (aquells paràgrafs amb subordinades i subordinades i comes, infinits), em va arribar a fer pensar que era un altre qui li havia escrit aquesta part del llibre.
Però no m'acarnissaré amb això, perquè són suposicions i prou.
I bé, què us va semblar a vosaltres? Es mereix el lloc de best-seller català?
El cert és que causa certs estralls en mi el fet de no poder llegir el llibre "del tirón" per fets externs (la vida, diguem-ne), però encara és pitjor quan volent llegir-lo més o menys del tirón, no hi ha manera tu, el carro s'encalla cada dos per tres.
Havent acabat aquest llibre penso amb certesa 3 coses:
La primera, que és la primera novel·la que he llegit (que he de dir que aquestes basades en èpoques històriques no són les meves preferides) que recrea la vida catalana de llavors. I això ho dic positivament, perquè m'ha agradat llegir-ho.
La segona, que les coses que més m'han agradat de llegir d'aquesta història catalana, llegint la nota de l'autor al final, me n'adono que no eren tan certes com es suposaven. I encara diré més, a partir de la meitat del llibre el context es centra en un ofici que a mi em tenia meravellada de conèixer, i que talment no va existir (bajón total).
I la tercera, el llibre no t'enganxa. T'enganxa perquè en un moment donat li trobes interès en l'argument, però els personatges no enganxen. Tenen una manera de "ser" pròpia d'un culebrón de la tele, que s'allunya bastant de la idea que et pot arribar a passar pel cap dels comportaments humans, ara i llavors. En moltes ocasions, a més, no correlaciones els seus actes amb les seves idees o ideals, simplement et creus els fets perquè els estàs llegint i van com van.
També he acabat pensant coses pitjor, per mirar de donar una explicació al perquè d'aquestes conclusions. El gir que dóna la història a la meitat del llibre, tant en argument com per l'absència de certs recursos "literaris" que fa servir l'autor (aquells paràgrafs amb subordinades i subordinades i comes, infinits), em va arribar a fer pensar que era un altre qui li havia escrit aquesta part del llibre.
Però no m'acarnissaré amb això, perquè són suposicions i prou.
I bé, què us va semblar a vosaltres? Es mereix el lloc de best-seller català?
4 comentaris:
Fa mesos que estic amb la margarida: me'l llegeixo, no me'l llegeixo, me'l llegeixo, no me'l llegeixo...
La veritat és que pel que dius, no el posaré al davant de la cua de llibres que tinc pendents! Què hi diuen els altres?
Jo discrepo...potser és que poso l'interès en altres aspectes o bé no filo tan prim...però a mi em va enganxar!
Jo el recomano a tothom...
en pocs dies m'estrenaré escrivint per aquí...aviso a navegantes! :)
A mi em va agradar i enganxar també..! tot i que he de dir q ara mateix no el recordo massa per tant no puc fer una critica del llibre, aquest es un altre dels criteris que tinc per jutjar llibres al llarg del temps... si al cap d'un temps encara em segueixen marcant,els recordo, i tinc ganes de rellegir-los..els considero GRANS llibres.. això no em va passar..pero no negaré que en el moment em va agradar. Em recordava dorça als pilars de la terra...però aquest segon, tot i haver-me'l llegit anteriorment, el recordo més.
Hola!
M'agrada molt aquesta peig! Fins i tot la tinc enllaçada!!!! (ho podeu comprovar!!)
Només volia dir que l'altre dia em vaig enterar que el senyor aquest Falcones, resulta que recolza la llista del pp!!! No sé si és una dada rellevant per analitzar el llibre, però aquí la deixo! jajaja!
Res, que jo no me l'he llegit, però és d'aquells que els veus i fa una mica de mandra...
Publica un comentari a l'entrada