divendres, 15 de febrer de 2008

Memorias de Adriano, Marguerite Yourcenar

Abans de res volia agraïr que m'hagueu convidat a participar en aquest blog més enllà dels comentaris puntuals que hi anava deixant. És tot un repte intentar resumir un llibre amb la brillantor i claredat amb que vosaltres ho feu.

I la vostra invitació ha coincidit justament un dia després d'acabar de llegir "Memorias de Adriano". És un llibre que entra dins del gènere de la novel·la històrica i on l'autora escriu en primera persona la vida de l'emperador romà Adrià, des de la seva infantesa a Itálica fins al moment en què anomena succesor. És una lectura densa però en general molt atractiva, plena de reflexions sobre el poder, les relacions humanes i fins i tot sobre filosofia.
Es podria dividir en dues parts ben diferenciades que coincideixen amb l'abans i el després de ser anomenat emperador. Per mi, la primera part és la més interessant i captivadora de totes i és on es desgranen les idees filosòfiques d'Adrià que després intentarà implantar en tota l'extensió de l'Imperi. En la segona part, destaca la relació d'amor entre ell i Antinoo, un jove ciutadà d'una de les provincies conquerides per Roma.

En general, el que m'agradaria destacar del llibre és el profund helenisme de la figura d'Adrià. Ell hagués desitjat haver nascut grec, amb els seus ideals de bellessa, la seva perfecció en l'art, les seves idees polítiques i filosòfiques. I haig de reconèixer que llegint el llibre a mi m'han vingut unes ganes terribles de llegir-me tots els clàssics grecs, d'empapar-me d'aquesta cultura que en el fons, i gràcies a la Romanització, és la nostra cultura.

I deixeu-me acabar amb les paraules que apareixen en les monedes encunyades per Adrià: "Humanitas, Felicitas, Libertas"

4 comentaris:

e. ha dit...

Benvingut Pere!

Oeoeoe!! i cada cop som més! :)

Anna ha dit...

Ho fas molt bé Pere!!

Algun dia parlarem del Jhonathan Safran Foer eh?? I dels seus fantàstics llibres, a veure quan m'en llegeixo més;)

Ara només falta el Pablo, que segur que en deu tenir un munt d'acumulats per recomenar!!

Daniel Rodríguez ha dit...

Oh! Acabo de descobrir aquest blog( a la feina tinc hores mortes i els blogs les omplen). Molt bona idea i a partir d'ara mel posso al rss per seguir.vos.

I ja que estem, us recomano una autora que a mi m'ha portat molt bones estones i es de lo millor que he llegit en cuant a literatura contemporanea.

Amélie Nothomb. Una escriptora belga amb una historia força interesant. Filla dun embaixador, va neixer a Japo i ha doant mil voltes pel mon i aixo es nota en els seus llibres. Acida, amb un vocabulari brutal, nu xic pedant que arribar a ser divertit i histories molt "diferents". Dels tres llibre que he llegit seus( i en te un munt) el que mes hem va agradar es El sabotaje amoroso on explica(encara que amb un toc de distorsio,ironia,acidesa i sobretot un toc absurd)la seva infancia a Xina quan era petita.

En serio si teniu un moment i passa per les vostres mans, llegiu.lo. Crec que indeferents no us deixera.

eva ha dit...

Benvingut Pere!

Gràcies per avenir-te a participar i per compartir amb nosaltres les teves opinions. Segur que en gaudirem moltíssim.

Aquestes Memorias de Adriano realment hi mancaven A la vora del foc!