"Perquè plores?"
"La meva nina s'ha perdut"
"La teva nina no s'ha perdut: ha marxat de viatge"
Aquest llibre de Jordi Serra i Fabra és un petit tresor que vaig trobar l'altre dia. Es basa en una anècdota real, en la qual Kafka un bon dia es troba que, de cop i volta, per fer feliç a una nena petita que plora perquè ha perdut la seva nina, s'ha convertit en carter de nines.
Segurament aquest llibre no és un best seller, ni una gran meravella de la literatura actual, però us el recomano per vàries raons: per la tendresa amb què està escrit, la sensibilitat, la oportunitat de llegir una petita meravella d'aquets autor que per mi era desconegut fins ara i perquè es llegeix molt ràpid, quan acabes tens aquella fantàstica sensació de que ha valgut la pena llegir-lo.
.jpeg)
3 comentaris:
El recomano molt, molt i molt.
El vaig llegir en una tarda i no sé trobar-li ets i uts.
Una aproximació realista a una història que succeí, un rerefons especial.
I és que "La idea més absurda depèn de la sinceritat amb què s'explica".
Doncs no havia sentit parlar d'aquest llibre, però sí (i molt) d'en Sierra i Fabra.
No em crec que cap de vosaltres no hagi llegit "El jove Lennon", "El temps de l'oblit" o "Camps de maduixes", grans llibres de la meva joventut.
Y sin embargo, reconozco que me cuesta imaginar a Kafka haciendo algo así...
Un saludo!
Publica un comentari a l'entrada