Last night in Twisted river, John Irving

Hi ha pocs escriptors vius dels quals compri els seus llibres a mesura que van sortint publicats. De fet només em venen al cap els noms de John Le Carré, Josep M. Espinàs, Jonathan Safran-Foer (del que acabo de descobrir que ha tret el seu tercer llibre) i, evidentment, John Irving. I el seu darrer treball, "Last night in Twisted river" no m'ha decebut.

Trobo que no és la millor novel·la que ha escrit fins ara però s'hi apropa molt. Crec que els llibres d'Irving es poden classificar en dos grups: les obres totals en què l'autor crea uns personatges complexes i ens submergeix en la seva vida i el món que l'envolta i les obres fallides en què la intenció és la mateixa però els protagonistes acaben sent superficials i les novel·les un pur entreteniment sense pretensions. En la primera categoria hi posaria aquesta darrera novel·la, així com "Una dona difícil" o "Fins que et trobi" mentre que "La quarta mà" o "Prínceps de Maine" serien de la segona categoria. Així doncs, a qui es vulgui iniciar en la lectura d'Irving i no només busqui evasió li recomanaria algun dels llibres de la primera categoria. I de fet, recomanaria precisament el "Last night" perquè no és tant bo com "Una dona difícil" (i no convé començar un autor llegint la seva millor obra) i perquè no és una lectura complicada com la que et trobes a "Fins que et trobi".

L'argument de la novel·la és senzill: degut a un accident un pare i el seu fill han de fugir del poble on vivien i començar una nova vida lluny i sota la constant amenaça de la figura d'un xèrif que els perseguirà sempre. Amb aquesta excusa acabem coneixent tota la vida de Dominic (el pare) i de Daniel (el fill) explicada a través de flashbacks dels protagonistes en diferents moments de les seves vides. I és potser aquesta estructura temporal el que m'ha agradat menys del llibre ja que a vegades et desorientava: comences un capítol 10 anys després dels fets de l'anterior però enseguida et trobes un flashback que et torna al punt on ho havies deixat. Llevat d'això, la història en si del pare i el fill, independentment de l'accident que causa la seva fugida, és molt interessant i a més serveix com a excusa perquè Irving relati de manera indirecta els principals esdeveniments que han marcat la història de la segona meitat del segle XX americà: des de la guerra de Vietnam fins als atacs de l'11-S.

Realment recomano llegir aquest llibre. I per aquells que ja ho han fet, qui creieu que és el protagonista principal de llibre? En Daniel, en Dominic o el fidel amic Ketchum?