Family Baggage

Avui he acabat aquest llibre i us el volia recomanar.
De l'autora no n'havia sentit a parlar mai, però està força bé.És una autora que viu entre Australia i EEUU, passant per Europa, i les seves història parlen de viatges i paisatges, però sobretot de la qüotidianeitat.
El llibre parla d'una família que té una agència de viatges, un membre de la família ha desaparegut i no en saben res, es proposen trobar-lo.
Narra les aventures qüotidianes de tots els membres de la família , alguns tenen més protagonisme que d'altres, però trobo que està explicat amb molta cura, amb molta paciència i amb molt de "carinyo".
He de reconèixer que és una mica pastelona, i que hi ha algun moment que m'ha costat seguir la història, perquè esfa una mica avorrida, però el cert és que les últimes 200 pàgines m'han enganxat moltíssim, i m'ha deixat un bona gust de boca, fins i tot hi ha hagut algun moment que se m'ha escapat la llagrimeta!

El llibre és en anglàs ( així faig pràctiques de l'idioma;P), i li tinc un carinyo especial perquè me'l vaig comprar en un mercadillo de llibres sota un pont de Londres,al costat de la Filmoteca Nacional, em va costar 3. 50 Pounds i porto llegint-me'l des del pont de Maig, i al final ho he aconseguit!

Ara vaig a pel següent!

Trajecte final, Manuel de Pedrolo

Crec que aquest és un dels llibres més recomanables de tots els que hi ha al blog, almenys de moment. Es tracta d'una deliciosa col·lecció de set contes de ciència ficció.

El cens total, Un món distant i veí, Servei Oficial, Cadàvers, Urn de Djln, La noia que venia del futur i El regressiu

Són els sugerents set títols dels contes.

Diré que és un llibre purament Pedrolo, els que no us agradi, absteniu-vos...! Però jo el trobo deliciós. Idees senzilles en aparença que es tornen subtils amb petits girs argumentals, val, alguns bastant previsibles, però és que s'ha vist molta ciència ficció des del 75, quan es van publicar per primera vegada aquests contes.

Cada conte gira entorn una idea, un t'imagines que, i la història està ben relligada al voltant. No voldria espatllar la lectura a ningú, i és difícil comentar res dels contes sense fer-ho... però no puc resistir la temptació de parlar del darrer, El regressiu, per mi un conte fantàstic en tots els sentits.

Imagineu una Barcelona superpoblada. Els límits de la ciutat s'extenen des de Malgrat a Tarragona, i fins a Igualada. Els barris de la ciutat s'anomenen formiguers, els edificis i vivendes s'apilonen un sobre l'altre sense deixar gens d'espai a res més. La natalitat està controlada, i fins i tot els ancians de longevitat exagerada són retinguts, i a vegades desapareixen misteriosament. En aquestes circumstàncies, apareix una malaltia: sense que la ciència mèdica hagi acabat de determinar molt bé per què, alguns individus d'edat avançada comencen a rejovenir-se.

El conte comença: De seguida que va adonar-se que començava a rejovenir-se, va comprar-se un bastó. I a partir d'aquesta primera acció per amagar la seva malaltia es teixeix tota la trama del conte, que no desvelaré. Només diré que és absolutament impressionant com s'imagina Pedrolo una vida a l'inrevés. Acollonant.

A la contraportada de la meva edició hi diu: Llegiu Trajecte final, set històries de narració especulativa, i no us queixeu, després, si el volum us sembla massa curt. Torneu a començar; segur que, si heu llegit de pressa, us heu deixat alguna cosa...

Doncs la meva opinió és que aquesta frase li fa total justícia a la qualitat d'aquestes narracions.

Nova aparença

Aquest post és tan sols per dir que aprofitant l'avinentesa que aviat arribarà un nou any, he fet uns canvis en l'aparença del blog. L'altre el trobava tot groc i esmorteït... no sé què en pensareu d'aquest. Espero que us agradi, sinó sempre es pot tornar als orígens...

També aprofito per informar que he afegit a la columna un clip del Google Reader amb aquells escrits que llegim i que trobem interessants.

Per últim, degut a aquestes reformulacions el blog "té" correu, i és alavoradelfoc@gmail.com. Queixes, suggerencies, opinions...

El festín del amor, Charles Baxter

Els protagonistes d'aquesta novel·la són persones normals, que relaten en primera persona les seves experiències al voltant de l'amor i el matrimoni. Una parella de joves que treballen en una cafeteria i que els consumeix un amor fogós i intens, un professor de filosofia que mira de definir què és l'amor, en Bradley, que té un gos que es diu Bradley i que un cop i un altre s'ha casat amb la persona equivocada, la dona del segon matrimoni equivocat que explica la seva aventura amb un home casat que naufraga en un enamorament complicat de resoldre...

Segons la contraportada, és una reescriptura del Somni d'una nit d'estiu, però el cert és que jo això no ho he vist per enlloc. Més aviat he vist diferents històries, relligades amb una certa gràcia, i amb un estil àgil.

Interessant, però no és per tirar coets. Això sí, entretingut no ho treu ningú.

Sebastià Sorribas

El Zoo d'en Pitus, Viatge al País dels Lacets, La cinquena gràcia de Collpelat, En Peret de Barcelona i la Mercè de Collpelat...

No sé si totes, però molts i moltes vam començar a estimar els llibres a partir d'aquestes històries que van sortir del seu cap.

Morí abans d'ahir, i em vénen al cap les seves històries, que va ser el primer escriptor que vaig conèixer i llegir, als... què, 9 anys?, em ve al cap aquella classe de 3er o de 4rt, tots amb el llibre obert sobre la taula i anar llegint, una pàgina cada u en veu alta.

La dama del llac, Raymond Chandler

Recomanació d'uns amics d'un amic, en Jimmy i en Flanagan, vaig recuperar de la col·lecció de novel·la negra que va fer l'Avui aquest llibretó.

L'amic em deia que és un clàssic de la literatura policíaca (Anna, apunta), i el cert és que si fos un destil·lat, tindria graduació de més de 90%, és gairebé químicament pur. El detectiu privat que protagonitza la història condueix un cotxe ad-hoc, fuma i té parlar tranquil, m'atreviria a dir que té la veu mig trencada, és espavilat i sap estar, rep els cops amb dignitat, troba l'entrellat a tot, no l'impressiona res.

La trama comença amb la desaparició d'una dona, la troballa d'un cadàver d'una altra al llac de la cabanya de muntanya de la dona desapareguda, i policies de tota mena (corruptes, sensats, sensibles, barroers, idiotes) es veuen barrejats en l'afer, i el detectiu ha d'esquivar mil i un inconvenients fins a desenredar, amb prou traça, tot sigui dit, un cabdell cada cop més embolicat com més avança la trama.

Si trobeu la mateixa traducció que jo, us farà una mica de gràcia, perquè és del tipus: Ep, mestre! abaixeu l'arma si no voleu que us engegui un tret.