Crec que aquest és un dels llibres més recomanables de tots els que hi ha al blog, almenys de moment. Es tracta d'una deliciosa col·lecció de set contes de ciència ficció.
El cens total, Un món distant i veí, Servei Oficial, Cadàvers, Urn de Djln, La noia que venia del futur i El regressiu
Són els sugerents set títols dels contes.
Diré que és un llibre purament Pedrolo, els que no us agradi, absteniu-vos...! Però jo el trobo deliciós. Idees senzilles en aparença que es tornen subtils amb petits girs argumentals, val, alguns bastant previsibles, però és que s'ha vist molta ciència ficció des del 75, quan es van publicar per primera vegada aquests contes.
Cada conte gira entorn una idea, un t'imagines que, i la història està ben relligada al voltant. No voldria espatllar la lectura a ningú, i és difícil comentar res dels contes sense fer-ho... però no puc resistir la temptació de parlar del darrer, El regressiu, per mi un conte fantàstic en tots els sentits.
Imagineu una Barcelona superpoblada. Els límits de la ciutat s'extenen des de Malgrat a Tarragona, i fins a Igualada. Els barris de la ciutat s'anomenen formiguers, els edificis i vivendes s'apilonen un sobre l'altre sense deixar gens d'espai a res més. La natalitat està controlada, i fins i tot els ancians de longevitat exagerada són retinguts, i a vegades desapareixen misteriosament. En aquestes circumstàncies, apareix una malaltia: sense que la ciència mèdica hagi acabat de determinar molt bé per què, alguns individus d'edat avançada comencen a rejovenir-se.
El conte comença: De seguida que va adonar-se que començava a rejovenir-se, va comprar-se un bastó. I a partir d'aquesta primera acció per amagar la seva malaltia es teixeix tota la trama del conte, que no desvelaré. Només diré que és absolutament impressionant com s'imagina Pedrolo una vida a l'inrevés. Acollonant.
A la contraportada de la meva edició hi diu: Llegiu Trajecte final, set històries de narració especulativa, i no us queixeu, després, si el volum us sembla massa curt. Torneu a començar; segur que, si heu llegit de pressa, us heu deixat alguna cosa...
Doncs la meva opinió és que aquesta frase li fa total justícia a la qualitat d'aquestes narracions.
Fa 13 hores
2 comentaris:
Coincideixo amb l'apreciació de l'Eva, és un llibre impressionant.
Cada un dels set contes t'enganxa immediatament, et frapen des de les primeres línies i l'exemple de l'inici del "Regressiu" és clarificador. Qui no seria capaç de continuar llegint després d'aquesta primera frase? Però a més m'ha passat una cosa força curiosa. Com deia, només començar el conte ja no el podia deixar i volia llegir-lo el més ràpidament possible per saber com acabava, però al mateix temps m'adonava de com estava gaudint de la lectura en si, de lo ben escrit que està el llibre i per tant, volia fer durar cada conte el màxim possible. És un llibre que dona ganes de tornar-lo a començar tot just passes la darrera plana.
I finalment, sense comentar res de cap dels contes, m'agradaria destacar dos aspectes que apareixen en major o menor grau en cada un d'ells. El primer és l'erotisme que es destil·la en totes les històries i el segon, la profunda melancolia i tristor dels personatges i mons que ens descriu en Pedrolo.
No us el perdeu.
Jo el vaig llegir ja fa temps i ara m'has fet venir ganes de tornar a llegir-lo. Em va agradar molt! El regressiu també és el que em va fer pensar més... quina imaginació que té en Pedrolo, oi?
Com diu el Pere, és un llibre per rellegir de seguida que arribes al final...
Molt recomanable!
Publica un comentari a l'entrada