dijous, 16 d’octubre de 2008

Pandora al Congo, Albert Sánchez Piñol

Estic seguríssima que aquest és un llibre que molts ja heu llegit, així que vaig tard.
Però vaig tard, sobretot, perquè llegir Pandora al Congo m'ha comportat més temps del que pensava.

Com bé recordareu, vaig acabar La pell freda amb un regust de boca més que agradable. I algunes, des de fa un temps, també estan al cas que Pandora al Congo no m'acabava de convèncer.

He llegit comentaris on es valora molt positivament el pas a la lleugeresa i lucidesa de Pandora al Congo, venint des dels pensaments recargolats de La pell freda. Doncs jo en discrepo.

Precisament m'ha passat que la història no m'enganxava; i no perquè no fos original, ni perquè la seva estructura d'històries paral·les no estigui ben aconseguida, ni perquè després de cada afirmació vingui el puntillisme agut que deixa, cada dos per tres, les coses al seu lloc. Tot això ho he valorat, i malgrat tot, no aconseguia arrossegar-me.
I crec que és per tots aquests alicients, que no ho aconseguia: La pell freda era una història recta i no obstant això, no era pas simple. Pandora al Congo eren històries que s'entrelligaven i no obstant això, la complexitat no passava més enllà per aquest joc de barrets i misteris a mig saber.

Amb això no vull ser molt simplista, però la intensitat amb què he viscut aquesta obra és molt voluble: no m'he cregut l'amor d'aquesta novel·la. Me l'havia de creure perquè sí, perquè ho llegia, com quan llegeixes a un llibre de text una fórmula elemental però no hi veus la demostració. No he vist demostrat l'amor enlloc.

I per últim, els finals de bombo i platillo no són lo meu.

4 comentaris:

Pere ha dit...

No puc estar més d'acord amb tot el que diu l'e., especialment en el referent a les històries d'amor.

En el seu dia vaig fer un post d'aquest llibre en un altre blog en el que participo: La mirada innocent . Allà trobareu la meva crítica al llibre i de pas espero enganxar algún lector en aquest altre blog ;-)

Llibreria L'Illa ha dit...

Jo penso que, formalment, Pandora està millor que La pell freda, però, estic d'acord amb tu, que amaga moltes trampes. 'La pell freda' és una novel·la aparentment simple però que et dóna una bona bofetada i et deixa perplex durant una bona temporada.

e. ha dit...

Pere, no havia llegit la teva ressenya però descrius molt més acuradament que jo totes aquestes coses que m'han insatisfet.

Apa que si arribo a llegir-te abans, potser no l'hagués agafat... ;)

I també estic d'acord amb llibreria l'illa: quan tanques un o l'altre llibre, el que roman és completament diferent.

Jesús M. Tibau ha dit...

a mi em van agradar força tant l'un com l'altre, i el darrer recull de contes també.