dilluns, 22 d’octubre de 2007

La pell freda, Albert Sánchez Piñol

"La filosofia i l'amor es reserven combats a esferes invisibles. Però la guerra i el genitalisme són un cos a cos únic."
Abans de dir res d'aquest llibre, que crec que ja he dit alguna part citant-ne aquesta frase, he d'explicar per què m'ha agradat. No té a veure amb l'argument o els temes de fons. Té a veure amb el temps; aquest cap de setmana he tingut la oportunitat de tenir unes quantes hores buides, al cel, i les he aprofitat per engolir La pell freda. Ha estat una oportuntiat única, perquè feia anys i panys que no podia destinar el temps a llegir i prou, llegir. Més enllà de les meves consideracions envers el llibre, he de dir que aquesta és la manera, i no cap altre, de viure la obra. Em sap greu perquè mai tinc deu hores seguides per dedicar-me a unes pàgines, que no siguin les del word a la feina o les que continguin conceptes econòmics a la universitat. Però el cert és que el resum d'idees és molt més clarivident quan les tens totes el cap, i no esparcides per incontables mitjes hores d'abans d'anar a dormir.

Dit això, confirmaré que sí m'ha agradat. El que més m'agrada és que m'hagi sorprès que m'agradi. Jo, tot i llegir literatura infantil força sovint (sic!), sóc una crítica atroç amb els llibres de "gent gran". En gran mesura, perquè no són capaços de sorprendre'm.
La sorpresa rau no en l'argument, que és previsible al cent per cent (i crec que és previsible perquè ha de ser-ho, per donar-li sentit a la història que en definitiva se'ns està exposant). És previsible com la vida, perquè la novel·la necessitava ser-ho per a exemplificar el que s'hi va traspuant.

Aquesta ressenya és una divagació mental, talment com el llibre ho és. Potser van ser les alçades que estimulaven la meva capacitat de comprensió, però de veres que he trobat, satisfactòriament, una diversitat de temes diferents, tractats en aquest llibre. La cita que hi ha a dalt de tot n'és una referència ben clara, però és que trobo que considera un bast nombre de temàtiques humanes: la identitat, la passió-possesió (envers les persones, envers les nacions), la capacitat de comprendre, la capacitat estratega, el límit difús entre els emocions i els desitjos, l'espiral anomenada "vida", la ínfima representació que suposa la persona enfront a la redundància aclaparadora dels fets.

Pel que fa a la seva estructura, considero que té un estil força rígid. La veritat és que al principi em va costar una mica llegir-me'l. És d'aquells llibres als quals has de parar atenció per no perdre detall; no tant del fil argumental, com del que s'està coent al fons de l'olla, en aquelles línies. És una versió dura del que seria un Coelho, il·lustrador de pensaments profunds amb exemples fàcils. No obstant, a mesura que avançava la lectura i tenia present la "dificultat" afegida que calia tenir en compte, tot era fàcil i més embolcallant, en definitiva. Per tornar-se'l a lllegir, vaja.
La descripció és, al meu parer, totalment encertada; senzilla i concisa, gens recargolada ni embafadora.

Simplement, cal llegir-lo. Si pot ser, en un cap de setmana, per sentir-lo. Per trobar-hi els quès. Perquè me n'adoni si és cert que fer tants kilòmetres en tants pocs dies em fa ser una crítica benevolent...

8 comentaris:

Pere ha dit...

L'altre dia ja em vaig resistir a la provocació de l'Eva i no vaig fer comentari de la "Pell freda". I ara tampoc ho faré perquè sé que amb aquest llibre i la continuació ("Pandora al Congo"), no soc pas objectiu.

Simplement diré que no em va agradar. I potser en aquest post que acabes d'escriure has donat en el clau de perquè. Com bé dius és un llibre que vol tractar molts temes diferents i al fer-ho crec que es veu forçat a tractar-los de manera molt superficial. Cada una de les temàtiques que esmentes donen per un llibre sencer i molt més. Com pot condensar-ho tot de manera digne en un sol llibre?

I crec que l'altre punt que no em va agradar del llibre és la seva barreja d'influències. En el llibre es noten influències de diversos autors i per mi en Sánchez Piñol no ha sigut capaç de crear el seu propi estil. No dic que sigui fàcil fer-ho, ans al contrari, però per mi és realment molt exagerat l'èxit d'aquest llibre i de la seva continuació.

Perdoneu, no volia criticar-lo massa i ho he acabat fent.....

M'apunto la idea de llegir-me un llibre sencer en un sol dia, sense interrupcions. Mai ho he pogut fer i estic segur que, tal com dius, es pot gaudir molt de la lectura.

e. ha dit...

Estava frisant per al teu comentari! :)

He d'admetre que si no m'hagués empassat el llibre en "2 dies", també hagués tingut aquesta sensació que vas tenir tu, d'atapeïment temàtic. El que vinc a dir és que segurament si l'hagués llegit d'una altra manera m'hagués costat més de copsar-lo.

Per altra banda, ara que ho dius, també em sembla estrany que jo no hagi tingut la mateixa percepció de superfluïtat pel que fa al tractament dels mateixos. Crec que tan sols vaig fuir amb la lectura, i els temes m'assaltaven (i em feien pensar, tot i que fos una mica i per un instant, una mica més enllà), i la veritat és que la opinió que em va merèixer és que els temes es despuntaven, per deixar pas a la reflexió personal (per això deia que potser va ser qüestió de les alçades, que hi trobés coses tan interessants... potser no n'hi havia tantes, o potser jo vaig donar 2 o 3 voltes més, paral·lelament al que m'oferia la lectura!...).

Pel que fa a la barreja d'influències, no sé ben bé en quins autors penses!

Pere ha dit...

En "La pell freda" la influència més clara que he trobat és la de H.P. Lovecraft, però també m'atreveria a dir que hi ha tocs de Joseph Conrad i de Jack London. La influència de Conrad és molt més clara a "Pandora al Congo".

eva ha dit...

Doncs a mi em va agradar bastant... però em va agradar més Pandora al Congo.

Però això va a gustos...!

el_situacionista ha dit...

¡La piel fría! Está en mi escritorio y no tardaré en recomendarlo pronto. La verdad, espero que cumpla las espectativas que tengo, porque me han hablado bien de Sánchez Piñol. Muy bien.

Pd. Se espera la tercera parte de la trilogía a la que pertenecen La piel fría y Pandora en el Congo.

Saludos

brufus ha dit...

M'estreno en el blog.

Jo he llegit Pandora al Congo. I em va agradar força, és la primera novela que he llegit en català de manera voluntària, i no les tenia totes...

Em va agradar i molt :)


j.

PD: El comentari no és massa extens, però es que no tinc temps per fer un anàlisi literari més profund :)

e. ha dit...

Avui comentant per sobre el llibre amb l'Eva, li he trobat nous ets i uts: l'Eva em deia que per a ella havien quedat una sèrie de coses inconcluses (i aquests per què venen, i ara per què no...?), i jo també els hi trobava un perquè i un valor... així que potser la meva valoració és una mica esbiaixada... ja no ho sé! ;)

Anònim ha dit...

Hola,

Jo he estudiat aproximadament uns dos anys el llibre de la pell freda, si necessiteu informació extra o complementaria hem podeu cercar al meu lloc web de facebook.

Facebook: Arnau Costafreda