dimarts, 30 d’octubre de 2007

Extremely loud & incredibly close, Jonathan Safran Foer

No sé si això és trampa o què, però m'ha semblat que afegir un comentari a l'entrada de l'Anna, de fa més d'un mes, no el veuria ningú i no tenia massa sentit, o sigui que exposo aquí la meva opinió.

Primer, alegria absoluta perquè el blog dóna els seus fruits, ja que estem començant a intercanviar recomanacions i impressions sobre els llibres que llegim, com m'agrada!!

Concretament sobre Safran Foer, diré que el llibre m'ha agradat molt, tot i que els adjectius que em vénen al cap són estrany, exagerat, trist, estrany, estrany...

Em sembla curiós que ni l'Anna, ni el Pere en el seu comentari fessin cap al·lusió a la manera com es presenta el llibre. Vull dir, a tot el joc gràfic que acompanya la història. No ho heu fet perquè creieu que és important la sorpresa? Bé, en tal cas no xafaré jo la història, però sí que diré que és una presentació i un ús de la impressió molt original, tot i que encara estic decidint què contesto a la pregunta que em va fer l'Esteban de si trobava que hi ajudava o més aviat feia nosa.

Pel que fa a la història en sí, us remeto al que en van explicar l'Anna i el Pere. Estic d'acord que el llibre té moltes lectures, i que gairebé és com una nina russa, amb històries dintre de les històries dintre de les històries dintre de la història. Afegiré que he trobat una mica exagerats els personatges, però que m'han captivat, que l'Oskar no me'l crec però que m'encantaria creure-me'l, que l'àvia m'ha fet plorar molt i molt, que la mare, que gairebé no surt, també m'ha fet plorar, i que m'encantaria dir-me Black i que l'Oskar m'hagués vingut a visitar.

Em penso que sí, que us recomano que el llegiu. Gràcies per la recomanació i pel préstec, Pere!

2 comentaris:

Pere ha dit...

Jo no vaig fer cap comentari sobre el joc gràfic perquè no el vaig considerar important. Per mi era un divertimento de l'autor que ni m'ajudava ni em feia nosa. Encara que haig de reconèixer que si m'hagués trobat amb aquest joc fa uns, posem 10 anys, ho hagués trobat extraordinàriament original i segur que m'hagués captivat. Cosa que em fa pensar que pot ser un bon recurs per captar l'atenció de nous lectors joves que potser s'estan iniciant en la lectura.

e. ha dit...

Sí, sí, compartir funciona! :D

Anna, a veure si em deixes el teu i me'l llegeixo... porto uns dies aturada com a lectora... serà que acabo el dia amb masses lletres i números al cap, uf!