L'altre dia vaig anar al teatre. El Llibertí, d'Eric-Emmanuel Schmitt, us la recomano vivament. Arrel de l'obra, em van venir ganes de rellegir El Visitant, la primera obra de l'autor.És molt curta, i es llegeix en poca estona. Tota l'obra succeeix en una nit, a Vienna, just després de l'ocupació dels nazis, a casa de Sigmund Freud, la nit que la Gestapo s'endú la seva filla Anna per interrogar-la.
Freud, malalt, desesperat, cansat i trist, rep una visita d'un personatge impossible. Un boig, vestit d'esmòquing, que diu que és Déu, i que en el moment potser més delicat de la vida de Freud el posa davant del mirall, davant de les seves teories i de la seva ferma creença atea.
A partir d'aquí, tot queda a les mans del guió àgil i intel·ligent. La subtilesa, el dubte, les paraules ben trenades, la lògica implacable de la mà de la desesperació més absoluta i l'absurd més terrible, en un moment negre de la història d'Europa.
El teatre de l'altre dia i la relectura d'aquesta obra m'han fet agafar ganes de buscar les novel·les de Schmitt.
Us deixo la referència, perquè crec que pot ser complicat de trobar: http://llibresindex.com/llibresindex/node/429
.jpeg)
1 comentari:
m'apunto la teva nova dèria anomenada "Schmitt", per si se'm creua un per davant... :)
Publica un comentari a l'entrada