Arthur i George, Julian Barnes

Hi ha una cosa que faig quan tinc hores sueltes per Barcelona que és entrar a una llibreria i mirar llibres, i escollir-ne un i comprar-lo. Ho prenc com una decisió molt trascendent, i sovint n'agafo un, després el deixo, perquè en trobo un altre que m'agrada més, etc. Fa com dos anys que diverses vegades Arthur i George quedava finalista, però n'acabava comprant un altre.

El passat Sant Jordi, aquest va ser el llibre que em vaig regalar a mi mateixa, i vaig pensar, per fi!, però fins ara no havia tingut temps d'agafar-lo. El cert és que amb tanta expectativa creada, em feia una mica de por que em decebés.

Doncs bé, de cap de les maneres.

Aquesta és una novel·la basada en fets reals (sabeu que és la meva debilitat!, aquesta línia tènue que separa el que va passar, del que podria haver passat, o del que m'agradaria que hagués passat). L'Arthur és Sir Arthur (Conan Doyle, of course), i en George és George Edalji (es pronuncia Àidalji!), un advocat de Birmingham, fill d'una escocesa i un parsi, rector d'una parroquia de poble.

No explicaré gaire més, però sí el que una cerca del nom Edalji a la Wikipèdia us pot aclarir: en George va ser injustament acusat i condemnat per mutilar animals i escriure cartes anònimes, i el famós escriptor va defensar-lo. Aquesta és la trama principal del llibre, però s'hi barregen altres coses, la pròpia vida de Conan Doyle, l'Anglaterra de principis del s.XX, en dos ambients totalment diferent, Londres, la vida cosmopolita, d'èxit, dels gentlemen de Doyle, i la vida rural, als Midlands, de la família humil d'Edalji.

Des del principi de la novel·la, els dos personatges enamoren. Fins i tot els personatges secundaris, l'advocat d'Edalji al judici, el pare d'Edalji, el secretari de Conan Doyle, estan molt ben construits (o re-construits). I és una bona aproximació a la biografia de Conan Doyle, que sospito que deu ser d'allò més interessant.

La traducció catalana té alguns errors (paraules repetides, alguns errors tipogràfics), però trobo que està ben aconseguida. Que ja és d'agraïr.