No es tracta d'un dels llibres de la pila (la pila, ja és com si tingués personalitat) dels que tinc per llegir. Un dia entres a una tenda de segona mà i trobes que, amuntegat entre altres, hi ha un llibre de David Trueba.
Fa anys vaig llegir el llibre Cuatro amigos, també d'ell. Potser és l'alè a derrota que traspua, però aquell llibre em va agradar molt. Des de llavors, no havia llegit res més. Així que quan entres a una tenda de segona mà i trobes un llibre d'en Trueba, no tens més elecció que comprar-lo i fer-lo passar pel davant dels altres.
Cuatro amigos volia parlar del pas als 30, en companyia de la família triada, els amics. I Abierto toda la noche parla de la família que hom no escull, aquella on neixes i creixes. I s'assemblen molt per aquest to de final sabut, de l'ineluctabilitat de la vida.
Amb tot, uns personatges amb uns caràcters molt marcats, alguns fins a l'extrem. Pares passius, germans revels, àvies viscudes i adolescents traumatitzats. I després de tot, res no que poguéssim trobar a una o altra llar; a cada món diferent i comprensible que forma cada família. Segurament aquell lloc que és l'últim recurs, a on tornem quan van mal dades, plogui o nevi, obert tota la nit.
Fa anys vaig llegir el llibre Cuatro amigos, també d'ell. Potser és l'alè a derrota que traspua, però aquell llibre em va agradar molt. Des de llavors, no havia llegit res més. Així que quan entres a una tenda de segona mà i trobes un llibre d'en Trueba, no tens més elecció que comprar-lo i fer-lo passar pel davant dels altres.
Cuatro amigos volia parlar del pas als 30, en companyia de la família triada, els amics. I Abierto toda la noche parla de la família que hom no escull, aquella on neixes i creixes. I s'assemblen molt per aquest to de final sabut, de l'ineluctabilitat de la vida.
Amb tot, uns personatges amb uns caràcters molt marcats, alguns fins a l'extrem. Pares passius, germans revels, àvies viscudes i adolescents traumatitzats. I després de tot, res no que poguéssim trobar a una o altra llar; a cada món diferent i comprensible que forma cada família. Segurament aquell lloc que és l'últim recurs, a on tornem quan van mal dades, plogui o nevi, obert tota la nit.
5 comentaris:
Sempre he tingut ganes de llegir alguna de les seves novel·les. Vaig veure la seva òpera prima com a director i em va semblar interessant. Prou com per interessar-me per la seva obra literària encara que mai he acabat de fer el pas. Aquest podria ser un llibre per començar.
crec que és millor cineasta que novel·lista :)
si vols demà li dono el llibre a l'Eva, i que te'l faci arribar
Hace tiempo en la clínica donde trabaja mi madre alguien se dejó este libro. Yo le di una oportunidad y, al acabar, comprendí por qué lo habían abandonado. No me gustó nada y me terminó por animar a revisar mis opiniones sobre su cine, que terminó por no gustarme tampoco.
No sé, creo que durante esta lectura David Trueba se fue por un lado y el_situacionista por otro para no volver a juntarse nunca más.
Aunque quizás le de una oportunidad a Saber perder. Total, si le he dado ya 7 oportunidades a Auster y me sigue pareciendo un timo...
i tu on el vas abandonar?
ai, les casualitats...
Crec que a casa dels meus pares.
Publica un comentari a l'entrada