Aquest llibre me'l vaig acabar a finals de l'any passat i sense cap mena de dubte em va semblar el millor llibre de tots els que havia llegit. I axò que durant el 2008 em vaig llegir llibres que em van agradar molt i molt (Slaughterhouse 5, Memorias de Adriano, Edipo Rey, Catch-22).Si me'l vaig començar va ser bàsicament per la bona reputació del llibre, ja que el seu argument és d'aquells que a priori a mi no em diuen res. Tracta de la història del poble de Mequinensa i dels seus habitants al llarg del segle XX, prenent una mica com excusa el procés de destrucció del poble arrel de la construcció de l'embassament de Mequinensa al riu Ebre. L'autor ens fa saltar continuament del present (anys 70) cap al passat, explicant-nos la història del poble que va reeixir gràcies a la indústria minera i a la gran demanda de carbó deguda a la primera guerra mundial. És també un llibre sobre la història dels llaüts i de la navegabilitat de l'Ebre i com d'importants eren els camins de Sirga. En el llibre també trobem una gran crònica social del que era la Catalunya de principis de segle i de com aquesta va anar evolucionant. Com els burgesos tenien el seu cafè diferenciat del dels seus obrers, com aquestes relacions van canviar durant la República, com els patrons es van revenjar després del triomf dels nacionals.... I tot amb uns personatges de carn i ossos, esplèndidament construïts, entranyables, odiosos, patètics, heroics....
Tot el llibre m'ha captivat absolutament, i després de tants dies d'haver-lo acabat em costa trobar algun fragment per reproduir aquí (al ser un llibre de la biblioteca no el vaig subratllar i no em vaig anar apuntat res mentre el llegia). Però el que sí que recordo que em va agradar especialment és la manera en què Jesús Moncada explica els fets més remarcables de la Guerra Civil (i de la República) sense explicitar-los, recorrent a imatges amb una gran força poètica. En especial recordo el moment en què el llaüt d'en Nelson està remuntant l'Ebre de tornada a Mequinensa i comencen a veure com tot d'escultures d'esglésies van flotant Ebre avall.
En definitva he trobat que és un dels millors llibres que he llegit, com diu la coberta: un gran clàssic de la literatura catalana. Està esplèndidament escrit i la seva lectura pausada m'ha proporcionat grans moments de plaer lector. Us el recomanao vivament a tots.
3 comentaris:
és una pobra mestra. Ja l'he llegit dues vegades i penso repetir.
m'has fet venir moltes ganes de llegir-lo!
Jo el vaig acabar ahir i m'uneixo als comentaris de que aquest és un gran llibre. A mesura que passi el temps i els detalls es vagin esvaint, quan algú em demani que parli de "Camí de sirga" espero no recordar només que l'argument era la destrucció d'una vila per la construcció d'un pantà, sinó poder dir com m'ha impressionat, i com he gaudit, una prosa que ens condueix pels racons de la memòria de tot un poble sense trencar-se mai. De fet, per mi el gran protagonista del llibre és la memòria, i la seva pèrdua.
Publica un comentari a l'entrada