diumenge, 25 de gener de 2009

El antropólogo inocente, Nigel Barley

I per fi em poso al dia de les ressenyes que tenia pendents ! "El antropólogo inocente" me'l vaig acabar tot just la setmana pasada. Aquest llibre ja havia estat comentat prèviament per l'Anna i espero amb fruïció el post que farà l'Eva un dia d'aquests.

I mentre l'esperem, què puc dir d'aquesta crònica? Doncs que m'ha resultat realment molt interessant. No només per l'anàlisi purament antropològic del poble dels Dowayo al Camerun sinó també per les reflexions sobre la investigació bàsica al mal dit primer món i també sobre el paper de l'ajuda a l'Àfrica dels païssos desenvolupats. En aquest sentit em va impressionar bastant l'encontre que va tenir Barley amb un enginyer agrònom alemany que tenia com a objectiu fomentar el cultiu de cotó de cara a l'exportació:
"Esta materia se comercializa a través de un monopolio estatal y de ella se obtienen unas divisas muy necesarias, por eso su producción está muy protegida por el gobierno central. ¿Había tenido éxito? Mucho: en realidad la gente se había dedicado tanto al algodón que habían dejado de cultivar alimentos, los precios se habían disparado y el hambre sólo había sido evitada gracias a la intervención de la Iglesia. Por extraño que parezca, no daba la impresión de hallarse en absoluto deprimido por esta consecuencia, sino que más bien la interpretaba como un signo de que el algodón había echado raíces en el país."
En quants altres llocs del món haurà passat o està passant alguna cosa similar?

La lectura del llibre és molt amena i està plena d'anècdotes molt divertides sobre tot el que li va passant a l'Àfrica, des dels seus encontres amb els laberints burocràtics fins als diversos problemes de salut que va patint al llarg dels mesos que passa en terres africanes.

Hi ha molts trossos que remarcaria i transcriuria aquí en el blog, però deixeu-me que només n'hi posi dos, relacionats amb el que deia abans. El primer sobre la recerca bàsica:
"La principal dificultad reside aquí, igual que en otras áreas, en explicar por qué el gobierno británico considera provechoso pagar a sus súbditos jóvenes cantidades bastante importantes de dinero para que se vayan a zonas desoladas del mundo con el supuesto cometido de estudiar pueblos que en el país son famosos por su ignorancia y atraso"
Y el segon, que és purament antropològic té a veure amb el mapa de la zona que en Barley tenia:
"El mapa despertó una gran curiosidad en los dowayos, que no llegaron a comprender jamás sus principios lógicos y me preguntaban dónde se encontraban aldeas en las que yo no había estado nunca. Si les contestaba, seguidamente me preguntaban el nombre de las personas que vivían allí; no llegaron a entender nunca por qué podía responderles a lo primero pero no a lo segundo"
Com veieu, l'estil és molt agradable i la lectura molt interessant i a la vegada entretinguda. I no us perdeu la dedicatòria del llibre, la trobo molt significativa.


5 comentaris:

Anna ha dit...

Ei Pere!
Eh que és un llibre fantàstic? A mi em va encantar, sobretot el final ;)
Et fa reflexionar de manera divertida sobre el mal anomenat tercer món, realment molt interessant.

e. ha dit...

ai sí carai... a la cua,a la cua, a la cua!

quan llegiré tot el que sé que he de llegir?!

el_situacionista ha dit...

¡Qué ganas tengo de cruzármelo un día!

eva ha dit...

Sí, és de les ressenyes que tinc pendents, ho sé.

Trobo que has escollit molt bé els fragments transcrits, realment expliquen molt bé el que és el llibre.

Elena, situacionista, no us el perdeu! Jo el tinc deixat. Quan torni el poso a la llista de prestables.

Josep ha dit...

Per a tractar d'antropologia, i d'antropòlegs, la pel·lícula que acabe de vore; Cannibal Holocaust.

No us quedeu en la sang i el fetge, aneu a la part realment dura del film: la manipulació de la informació, l'eurocentrisme, el show business... Aviat farà 30 anys que es va filmar, i avui en dia està encara més vigent.