dimarts, 6 de gener de 2009

Freakonomics, Steven D. Levitt & Stephen J. Dubner

Molt temps després que l'Anna comentés aquest llibre em vaig decidir a comprar-lo i lògicament (o no tant) a llegir-me'l. Tal com es deia en el post anterior es tracta d'un escrit en que es busquen relacions causa-efecte a partir de quantitats ingents de dades. I realment hi ha relacions d'aquestes que sorprenen i molt, però a la vegada penses: clar, és lògic. Des del meu punt de vista absolutament profà en la matèria, l'autor aconsegueix convèncer-me dels seus raonaments i a més ho fa amb un estil ben amè i distret, amb el que la lectura del llibre és força agradable. Tot i que a vegades es fa un xic reiteratiu.

En la meva versió hi ha tot de material extra com algunes de les columnes del New York Times que els autors escriuen regularment i alguns extractes del blog que mantenen. Això, apart de mantenir el llibre en la més estricta actualitat dóna una mica la sensació d'estar davant un llibre que no s'acaba mai, que està constantment reescrivint-se i reinventant-se. En que acabarà? En un llibre-blog o en un blog-llibre?

Però el que m'agradaria destacar més del llibre no és aquest aspecte ni les múltiples relacions causa-efecte que descobreix, sinó la capacitat d'extreure informació raonada i objectiva de les dades. I això, en Levitt ho aconsegueix fent-se les preguntes adequades. Sembla una obvietat però si un està intentant resoldre la pregunta equivocada pot arribar a conclusions errònies o a un cul-de-sac. En ciència, ja sigui economia o física, és importantíssim saber plantejar-te adequadament el problema que vols resoldre. I potser per això el món sembla tant perdut avui dia, perquè no crec que s'estigui plantejant les qüestions ni els reptes adequats.