El mateix dia, dues persones en qui tinc molta confiança em van recomanar aquest llibre. I el vaig passar per davant d'El llibre, i d'altres recomanacions que tinc pendents perquè: u, la segona persona que me'l va recomanar l'acabava aquell dia i me'l va deixar, i dos, és un llibre curt i de lectura ràpida.
Si llegiu l'edició catalana, es veu que el que hi diu darrera xafa tota la història. La versió castellana té una contraportada molt curiosa, que només diu que no poden dir res del llibre perquè es gaudirà molt més la lectura si es va descobrint a poc a poc. No sóc qui per contradir aquesta opinió de l'editor!, de manera que tampoc explicaré gaire, no fos cas.
Només diré que la història està explicada des del punt de vista d'un nen de 9 anys, en Bruno, i que el relat és entorn el fet que ell i la seva família es muden de la casa d'un barri ric de Berlín, i com li costa d'adaptar-se al nou entorn que li toca viure.
Penso que especialment l'Anna gaudirà de la lectura d'aquest llibre. Però a totes us el recomanaria amb molta alegria, crec que val molt la pena, i com que és curt i intens, deixa molt bon sabor de boca.
4 comentaris:
Me'l deixes???
Tot allò que passi a Berlín segur que és fantàstic!!;)
Si vols me'l ptos deixar dilluns...:P
Petonsss
Ostres Anna, justament avui l'he tornat, com deia en l'explicació ha estat un préstec fugaç d'un amic.
Per cert, si us el compreu en anglès no trieu l'editorial "Black Swan". Només veient la fotografia de la portada ja saps de què va la història.
Això em porta a un reflexió. Les editorials no haurien de tenir molta cura a l'hora de triar portades i descripcions del llibre, per tal de no aixafar la història? Així com la versió castellana ho ha fet molt bé, perquè les angleses i la catalana, no? Estic d'acord que es gaudeix igual de la lectura, però sabent que hi ha llibres que necessiten aquesta petita cura, perquè no vigilar?
Hola, he aterrat aquí amb l'enllaç del noi del pijama de ratlles i és que avui l'he acabat de llegit i m'ha agradat moltíssim: trobo que s'ha buscat un moment molt dur de la història però vist a través dels ulls de Bruno, hi afegeix les notes de dolçor i candidesa pròpies de l'edat. Ha estat de lectura fàcil i el recomano de totes totes a qui tingui la possibilitat de llegir-lo. Petons
Publica un comentari a l'entrada