dimecres, 5 de desembre del 2007

La dama del llac, Raymond Chandler

Recomanació d'uns amics d'un amic, en Jimmy i en Flanagan, vaig recuperar de la col·lecció de novel·la negra que va fer l'Avui aquest llibretó.

L'amic em deia que és un clàssic de la literatura policíaca (Anna, apunta), i el cert és que si fos un destil·lat, tindria graduació de més de 90%, és gairebé químicament pur. El detectiu privat que protagonitza la història condueix un cotxe ad-hoc, fuma i té parlar tranquil, m'atreviria a dir que té la veu mig trencada, és espavilat i sap estar, rep els cops amb dignitat, troba l'entrellat a tot, no l'impressiona res.

La trama comença amb la desaparició d'una dona, la troballa d'un cadàver d'una altra al llac de la cabanya de muntanya de la dona desapareguda, i policies de tota mena (corruptes, sensats, sensibles, barroers, idiotes) es veuen barrejats en l'afer, i el detectiu ha d'esquivar mil i un inconvenients fins a desenredar, amb prou traça, tot sigui dit, un cabdell cada cop més embolicat com més avança la trama.

Si trobeu la mateixa traducció que jo, us farà una mica de gràcia, perquè és del tipus: Ep, mestre! abaixeu l'arma si no voleu que us engegui un tret.

4 comentaris:

Fernando Díaz | elsituacionista ha dit...

Estupenda novela, sí señor.

Está mal que yo lo diga, pero esos Jimmy y Flannagan tienen buen gusto recomendando.

¡Todo un clásico escrito por un mito de la novela policiáca y el cine negro!

Anna ha dit...

Uououo!!

En Raymond Chandler és un d'aquells autors que sempre penso que m'agradaria llegir alguna cosa d'ell i no sé per quina raó, mai ho faig.

El tens Eva?? M'el deixes??:P:P

Que els de la Biblioteca m'han castigat!!!!!!

eva ha dit...

Ui Anna, si t'han castigat a la biblio per algo deu ser, no sé si deixar-te'l...!

Sí, te'l porto... no sé, quan ens veiem?

Gràcies, Situacionsita, per la recomanació, en el seu moment, i per la visita i el comentari.

Anònim ha dit...

aquest llibre era un d'aquells de lectura obligatoria a l'institut..a mi em va agradar..sempre m'han agradat les policiaques, i sempre he sigut aficionada a la lectura ( tot i que ho tinc abandonat aqui a amsterdam..). Però recordo que a quasi ningú de la classe li va fer el pes..suposo que al tenir 13 anys, i al ser "obligatoria." va ajudar a un fàcil despreci.