dilluns, 28 de gener de 2008

Everything is Illuminated, Jonathan Safran Foer

Animada per tant com m'havia agradat Extremely loud & Incredibly close, vaig demanar al Pere el primer llibre de Foer. I lamento dir que no m'ha agradat tant com l'altre... Tot i que sí que he gaudit de la lectura. No m'ha semblat ni tan original ni tan emocionant.

Jonathan Safran Foer va viatjar a Ucraïna des dels Estats Units quan tenia 20 anys, amb una fotografia vella i arrugada, buscant una noia que havia salvat el seu avi jueu de l'Holocaust. No en va dir res a la seva àvia, i per això no tenia ni noms, ni dades, ni punts on iniciar la cerca. De manera que al cap de cinc dies va tornar cap a casa amb les mans buides, i, imagino, el cap ple d'idees.

A la novel·la, el jove Jonathan Safran Foer viatja des dels Estats Units a Ucraïna amb una fotografia vella i arrugada, buscant la noia que havia salvat el seu avi jueu de l'Holocaust. Només té el nom del shetlt on havia viscut, Trachimbrod, un guia i traductor, l'Alex, i un conductor, l'avi de l'Alex. També té por als gossos, i per això no li agrada la Sammy Davis Junior Junior, el gos pigall de l'avi de l'Alex, que es pensa que és cec.

La cerca de la història de l'avi de Foer toparà de nassos amb la història de l'avi de l'Alex, que també es diu Alex, i la noia de la fotografia es farà més i més inabastable. Tanmateix, la història està construida de manera força original, tot barrejant tres tipus de textos, tots escrits amb posterioritat al retorn de Jonathan als Estats Units. Per una banda, la novel·la, o intent, que l'Alex escriu sobre el viatge de Jonathan. Per una altra banda, les cartes que l'Alex li envia juntament amb els trossos de novel·la que va escrivint. I finalment, trossos d'una novel·la sobre com Foer s'imagina la vida del seu avi a Trachimbrod, fins a l'arribada dels Nazis. Per acabar-ho d'adobar, Alex no parla massa bé l'anlgès, i les cartes i la seva novel·la estan escrites amb un anglès artificial, una mena de barreja amb rus i traduccions literals de traductor automàtic, (manufacture sounds, no say no-truths, ...) cosa que fa bastant divertida la lectura.

Les tres històries (les esperances de l'Alex, el relat del viatge i els fets a Trachimbrod) es barregen amb molta habilitat i es retroalimenten, es relacionen en la mesura justa i permeten veure trets dels personatges i fins i tot parts de la història que no són no explícits, cal llegir-los entre una cosa i l'altra (això li encanta a Foer, em penso).

Sobretot en la història imaginada del que succeeix a Trachimbrod, hi trobarem moltes històries barrejades, moltes metàfores i divertimentos, algunes amb molta gràcia, algunes una mica pesades, que en alguns moments es fan difícils de llegir.

En qualsevol cas, si us cau a les mans, no deixeu de fer-hi una ullada. Penso que l'originalitat en l'escriptura de Jonathan Safran Foer no us deixarà indiferents.

(Per cert, algú ha vist la pel·lícula? Sé que el Pere sí i que no li va agradar).

2 comentaris:

el_situacionista ha dit...

Pues tengo en casa el libro y unas ganas horribles de empezarlo.

Pere ha dit...

Ja fa setmanes que em vaig acabar aquest llibre i encara hi penso de tant en tant. No puc dir que m'agradés molt, és massa irregular per això, però si que és un llibre que em va fer gaudir de la lectura. (Rellegint el post original de l'eva, acabo de veure que ella va dir exactament el mateix....).

Com també diu l'eva, en la història del shtelt inventada per JSF hi ha idees molt bones i altres que es fan molt pesades, però que en qualsevol cas sempre et fan pensar i que tenen totes un aire entre trist i malenconiós.

I m'agradaria destacar sobretot dos personatges. El primer el Sammy Davis Jr Jr, el gos pigall, que amb el seu instint s'adona perfectament de la por als gossos de JSF, donant lloc a alguns dels millors moments humorístics del relat. I l'altre és l'avi de l'Alex, un personatge potser secundari però que és el fil d'unió de totes les històries que s'expliquen. I a més crec que és el caràcter més ben descrit i amb més personalitat de tot el llibre. Veus com va evolucionant a mesura que la història es va destrenant i mica en mica comences a sentir que és el personatge més real de tots, potser juntament amb la noia de la fotografia, Augustine.

És un llibre que tornaré a llegir tard o d'hora.