diumenge, 20 d’abril del 2008

Trenes rigurosamente vigilados, Bohumil Hrabal

Aquest és un llibre bastant curt que ofereix una visió del que va ser la 2º Guerra Mundial en una petita estació de tren en un poble de l'aleshores Txecoslovàquia. T'explica la història d'un aprenent de factor d'estació des del moment en què intenta suïcidar-se fins que s'acaba involucrant en la resistència contra els nazis.
A primera vista sembla una història bastant simple i fins i tot a vegades grollera. Però ara que ja fa un parell de dies que he acabat el llibre, quan penso en ell m'adono de les moltes subtileses que hi té amagades, les metàfores i paral·lelismes entre la vida de l'aprenent i el desenvolupament de la guerra. Un llibre molt interessant.

I ha sigut curiós com en les darreres pàgines del llibre, en gairebé només un paràgraf, he vist un resum de bona part dels llibres que he llegit en els últims mesos i que d'una manera o altra estan relacionats amb la 2ª Guerra Mundial: Matadero 5, Extremely Loud & Incredibly Close, El niño del pijama de rayas, Catch-22.

Ha sigut una bona manera de tancar el cercle. Llegint un llibre especial amb una història molt senzilla, tendra i sobretot humana.

4 comentaris:

eva ha dit...

Me'l passaràs? :)

Fernando Díaz | elsituacionista ha dit...

Este checo me motiva... y mucho. Me habían comentado que Yo, que serví al rey de inglaterra y este libro que comentas son sus dos mejores novelas.

gudrun ha dit...

Jo els he llegits tots dos, el "trens..." i el "jo he servit...". El darrer és una novel·la més sencera, en el sentit que segueix la vida d'un personatge, un cambrer baixet però molt espavilat, al llarg dels canvis que sofreix Txecoslovàquia des d'abans de la segona guerra mundial fins passada la invasió soviètica. Els temps van canviant, però el petit cambrer sempre se les empesca per adaptar-s'hi i treure'n el màxim profit. M'agrada Hrabal per la humanitat i la tendresa de les seves històries (com per exemple el tros del "trens..." en què el protagonista pinta una tanca) i també pel seu sentit de l'humor amb aquella barreja d'ironia i grolleria típica dels txecs.

Em sembla que de tots dos llibres hi ha versions cinematogràfiques, la del "trens..." és de Jirí Menzel, que va adaptar altres relats de Hrabal, però no sé què tal estan.

Montserrat Brau ha dit...

Pere, definitivament aquest autor el tinc entre els pendents... hi pensaré quan agafi vacances!