Què us diré del Monzó que no sapigueu a hores d'ara?
El Monzó "versió llarga" no dista gaire del format habitual de contes. El llibre està dividit en capítols, i aquests a la vegada en seccions numerades. No diré que sigui com obrir a l'atzar qualsevol dels seus llibres de relats curts i llegir alguna secció del capítol de la mateixa manera que llegim un dels seus contes... però, què fàcil és notar el gust Monzonià als seus escrits! Les descripcions mínimes i suficients; els parèntesis irrellevants; la observació escrupolosa dels personatges. Els noms compostos. Els grans temes, l'amor i la mort!
Per tant, no us descobriré res de nou del Monzó.
El que sí que és cert és que a cada capítol que acabava es sentia una batzegada, deixant en un punt semi àlgid la història. No obstant, res a veure amb els revés als que ens té acostumats als contes de 4 pàgines i poc més. Potser per això, l'histrionisme de les vides dels personatges és extrem; des del cop de sort que és una erecció constant, a una malaltia irremeiable. Des dels amors absoluts, que duren un dia o poc més, a les aventuretes de llit que farceixen el llibre - i la vida del personatge principal.
Un personatge que m'ha agradat moltíssim és el d'Anna-Francesca, la fillastra adolescent d'en Ramon-Maria. Quina foto tan fidedigne d'una nena de quinze anys! I què bé casa aquest personatge amb l'aureola a voltes surrealista de les situacions, sentiments, desitjos que hi ha al llibre.
.jpeg)
3 comentaris:
Encara que sembli mentida no he llegit mai res d'en Monzó. Quin llibre em recomanaríeu per iniciar-me en la seva literatura?
Pere, jo començaria amb algun de contes. Potser El per què de tot plegat...?
un recull de contes sens dubte!
no comencis pel darrer que ha publicat, que el poc que he llegit (i m'han comentat - sobretot l'Eva), és un pèeeeel depriment!
Publica un comentari a l'entrada